La tardor

Tardor trista
Mira com voleien
i cauen a terra
les fulles tan grogues
que el vent arrabassa
a l'arbre cansat.
Són, febles, són tristes;
van juntes o soles,
morint d'enyorança,
per rutes incertes
que el vent ha traçat.
(Joana Raspall)