Si jo fos un cavaller
Si jo fos un cavaller,
d'aquells de l'Edat Mitjana,
faria una Creuada de pau
per lluitar contra la gana.
Un gran drac assola el món
ple de caps
i urpes armades.
L'avarícia el té absort
i la cobdícia el mata.
Si jo fos un cavaller,
d'aquells de l'Edat Mitjana,
lluitaria a tota ultrança
contra misèria, guerra i gana.
Si jo fos un cavaller,
com aquell de la llegenda,
pel somriure dels nens
i de les nenes les rialles,
cercaria un bon castell
i, en la seva torre més alta,
tancaria amb pany i clau
odi, por i intolerància.
Després aniria pel món
i faria córrer la brama:
el drac és presoner
en aquella torre tan alta!
L'avarícia el té absort
i la cobdícia el mata.
Però no són un cavaller,
ni visc a l'Edat Mitjana.
Necessito estar amb tu
i entre tots fer la Creuada
per fer entendre a l'animal,
a la bèstia enfurismada,
que l'amor és important
entre homes, dones, pobles, races...
(Paqui Serrano)
Amb aquest poema, premiat als Jocs Florals de l'escola Sant Josep el Pi, categoria "Famílies" amb el pseudònim "Cavaller s.21 (-a)", ara farà ja uns quants anys, m'acomiado d'aquest curs, tanco aquesta màgica barraca i us desitjo a tot@s un bon estiu.
A reveure!
Llagaram.
